El Tauler del Joc de Taula del VICTUS.

13 febr.

Per tots els qui esteu en candeletes esperant el joc de taula del VICTUS, aquí teniu la il·lustració més bèstia que he fet mai fins ara.

Tot i que aquesta versió, no és la definitiva, podeu estar contents perquè és la que més s’aproxima a la que ho serà. Espero que us agradi, en un altra post us explicaré com la vaig fer. Continua llegint

Les Il·lustracions de les Cartes del Joc de Cartes del VICTUS.

11 febr.

El procés de creació de les Il·lustracions dels protagonistes de la novel·la VICTUS, és molt senzill, l’autor, l’ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, els descriu molt bé, però a part de les seves bones descripcions, la confiança en aquestes no ha de ser total, perquè els personatges d’aquesta novel·la de recreació històrica, i alguns dels fets que s’hi narren, són ben reals, i al mateix temps que es llegeix la descripció que hi hagi a la novel·la, s’ha de buscar si existeix alguna mena de gravat, pintura, i escultura de l’època, que permeti veure si hi ha alguna referència real de com era el personatge que es busca, i si aquesta hi és, s’ha d’observar si coincideix amb la descripció que es fa a la novel·la. Continua llegint

VICTUS, el joc de Cartes.

6 febr.

10174944_923035111039841_5985629439225544844_nAra que tinc una mica de temps us vaig a posar un post parlant d’una feina que vaig fer l’any passat, i que té relació amb la temàtica d’aquest bloc, una feina que em va agradar molt, per cert. Continua llegint

2014. L’any del Tricentenari.

31 des.

Bon Solstici Nois

Continua llegint

El Díptic per l’Associació de Recreació Històrica la Coronela de Barcelona.

18 febr.
Aquí teniu la coberta del díptic dissenyat per l'agència LA FACTORIA. Per fer aquest díptic, a l'agència de publicitat li va agradar posar una il·lustració, i per aquesta raó va escollir una que tinc en aquest bloc, però no quedava gaire bé, doncs l'escollida no donava una idea del que representava la Coronela, així que després en varem escollir una altra del Bloc, però encara no era del tot adequada, per aquesta raó li vaig fer uns petits retocs. La Reconeixeu?

Aquí teniu la coberta del díptic dissenyat per l’agència LA FACTORIA. Per fer aquest díptic, a l’agència de publicitat li va agradar posar una il·lustració, i per aquesta raó va escollir una que tinc en aquest bloc, però no quedava gaire bé, doncs l’escollida no donava una idea del que representava la Coronela, així que després en varem escollir una altra del Bloc, però encara no era del tot adequada, per aquesta raó li vaig fer uns petits retocs. La Reconeixeu?

Continua llegint

LA CORONELA de Barcelona.

4 maig

 Milícia Cívica amb vincles Gremials.

Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.

Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.

La Coronela neix , creix, s’organitza internament com una Milícia Civil, i arriba a la seva plena militarització durant tot el que dura el conflicte militar i polític de la Guerra de Successió Espanyola, des de l’any 1705 fins a l’any 1714. Continua llegint

La Població Humana de Catalunya a Inicis del s. XVIII.

25 nov.
Família pagesa Catalana a punt de sopar. Començaments del s. XVIII.
Família pagesa Catalana a punt de sopar. Començaments del s. XVIII.

Continua llegint

Bibliografia.

19 nov.
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682-Viena, 1757)

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682-Viena, 1757). Any 1727, són 2/4 de 10 de la nit, d’un dissabte extremadament calurós del més de Juliol, i per ser Àustria en plena Petita Edat de Gel, en Francesc escriu les seves Narraciones Historicas, aquest cop des de l’estudi d’un amic seu, als afores de Viena. A l’estudi, que té vistes al Danubi i a la campinya Austríaca, per un moment, en Francesc s’ha quedat en blanc, i mentre rumia com continuarà, decideix fer una pipa i prendre un glop de Vi.

Continua llegint

El Tractat de Rijswick.

27 oct.
 

 El mariscal de França, el duc Louis François de Boufflers i comte de Cagni va substituir al rei Lluís XIV, quan aquest el va nomenar representant de França, en les negociacions previes als acords del tractat de Rijswick. Segons explica Francesc de Castellví i Obando, en les seves “Narraciones Históricas desde el año 1700 al año 1725”, els partidaris de la causa borbònica admiraven tant les gestes inicials de la seva carrera militar, que per aquesta raó es van guanyar el malnom de botiflers dins del bàndol austriacista, sent botiflers una derivació de Boufflers.

El mariscal de França, el duc Louis François de Boufflers i comte de Cagni va substituir al rei Lluís XIV, quan aquest el va nomenar representant de França, en les negociacions previes als acords del tractat de Rijswick. Segons explica Francesc de Castellví i Obando, en les seves “Narraciones Históricas desde el año 1700 al año 1725”, els partidaris de la causa borbònica admiraven tant les gestes inicials de la carrera militar del duc de Boufflers, que per aquesta raó es van guanyar el malnom de botiflers dins del bàndol austriacista, sent botiflers una derivació de Boufflers.
Continua llegint

El Testament de Felip IV.

9 ag.
 

Felip IV recorda el seu passat amb el conde duque com a conseller, que quasi el porta a la ruptura de l'unió entre els regnes d'Espanya i també per un moment veu el futur. Veu un futur que no te més camins ni podrà evitar que es faci realitat, malgrat el seu testament, veu a la seva neboda com una regent al servei dels deliris del jesuïta Neidhard, el seu conseller, i per últim veu al seu fill Carles II com a últim rei dels Àustries i no pot evitar plorar, amb un plor descoratjador ple d'amargor i d'impotència.

Felip IV recorda el malson de l’escissió del regne Portuguès i el seu passat amb el conde duque com a conseller, que quasi el porta a la total ruptura de l’unió entre tots els regnes d’Espanya i també per un moment veu el futur. Veu un futur que no té més camins ni podrà evitar que es faci realitat, malgrat el seu testament, veu a la seva neboda com una regent al servei dels deliris del jesuïta Neidhard, el seu conseller, i per últim veu al seu fill Carles II com a últim rei dels Àustries i no pot evitar plorar, amb un plor descoratjador ple d’amargor i d’impotència.

Continua llegint