Com es va fer el VICTUS-Joc de Taula, per DEVIR TV.

DEVIR-Iberia, editora dels dos jocs (un de cartes i un altre de tauler) que adapten la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, decideix a mode de promoció, entrevistar als protagonistes de la realització del Joc de Tauler, des del seu incansable creador, en Toni Serradesanferm, fins a l’il·lustrador del Joc, que és un servidor.

Com es va fer el Tauler del Joc de Taula del VICTUS.

En Jordi Roca, Director d’art i jo ens varem reunir tot fent una paella vegana per mirar de com enfocar aquest nou repte professional.

Abans d’embrancar-nos en el tema culinari, ja sabíem com atacar la feina, la veritat és que no era gens difícil, en Toni Serradesanferm ens va marcar prou bé la línia a seguir en el seu prototip de tauler, que utilitzava per fer infinitat de testejos.  

La COBERTA del VICTUS, Joc de taula.

La coberta la varem pensar entre el Jordi Roca i Parse i jo, ( com sabeu el Jordi Roca, és el Director d’art i Dissenyador del joc) i és un petit homenatge a l’Antonio de Villarroel. Inicialment vam pensar en recrear la càrrega que va organitzar per fer fora als Borbònics que ja ocupaven el Pla d’en Llull al Bornet, (part de les restes arqueològiques d’aquesta barriada de l’antiga Ribera, són visibles actualment sota l’emblemàtic Mercat del Born que és la seu del Born Centre Cultural) i que es trobaven emboscats i amagats dins del Rec Comtal, (que durant el setge del 1714 no hi baixava aigua, doncs els Borbònics des de la seva posició, n’havien desviat el seu recorregut ) i també per les cases properes. 

AL FOSSAR DE LES MORERES … de El LLAMP.

Ara que ja he acabat el VICTUS, el joc de taula, i s’està venent a les botigues amb un cert èxit, parlaré d’una historieta que vaig fer al començament de la meva carrera, l’any 1986, quan tenia 21 anys.

Basat en un poema patriòtic de Frederic Soler i Hubert, àlies Pitarra, la historieta de Al Fossar de les Moreres, és una historieta d’un poema que es dibuixa sol i sense ganes. Vull dir que tot, en ell, està molt ben explicat i clar, i no has d’inventar res de guió, només d’atrezzo, perquè la descripció és totalment clara i entenedora, i et situa perfectament en el lloc on passa l’acció.

Tot i això, quan un comença en qualsevol feina on la creativitat és la que mana, sempre té ganes d’innovar i transgredir i més quan es suposa que la feina que fas és una feina d’autor feta a aquella edat.

Ja ha arribat, VICTUS, El Joc de Taula!!!!

He anat a DEVIR a veure els jocs del VICTUS que ja han portat editats. Aquest moment màgic l’han sabut recollir les càmeres de DEVIR, que contents estaven els editors, en concret un, m’agrada veure’l així de content quan ha entès que la feina que li has fet està ben feta i que ho has posat TOT per fer-la. Així et guanyes el cel a la terra, i un animaló qualsevol menys que es mor a la protectora de Collserola, damunt d’horta, al costat de l’arrabassada.

Ara fa un any del saló del còmic de Barcelona del 2014.

Cada cop que recordo l’any 2014 no puc deixar de pensar en que es van complir tres segles, es diu ràpid, de la caiguda davant l’absolutisme borbònic de l’heroica resistència a 14 mesos de setge, dels ciutadans de Barcelona i aliats d’arreu del món.

El 1714, al caure Barcelona, de retruc i en conseqüència cauen tots els Països Catalans i tot el regne d’Aragó, amb lleugeres, valentes i honorables diferències de temps. Cauen com un territori a tots nivells diferenciat de la resta de la unió de regnes de les Espanyes d’aquell temps.

Les Cartes del Joc de cartes del VICTUS.

Alguns de vosaltres pensareu en el pitjor dels casos que en un joc de cartes el dissenyador quasi bé no fa res, o si sou pro-dissenyadors pensareu que l’il·lustrador és un paio que només fa el que li diuen els dissenyadors, però heu de saber que si penseu això, és perquè en el fons no considereu aquestes feines com el que són realment, treballs tant dignes com ara ho poden ser els de bidell a una universitat, o els de mecànic de motos en els baixos de qualsevol carrer del món, i he escollit aquestes dues feines, per comparar i posar dos exemples de treballs que també poden ser “dubtosos” de ser-ho, sobretot sí s’ha rebut un suposat mal tanto per part d’algun dels treballadors d’aquestes dues feines, però que tot i les mostres “d’odi” contingut i desproporcionat que conseqüentment ve després d’haver rebut, i que tenen alguns dels accidentats col·lateralment en l’exercici de les funcions dels professionals en “funcions”, els representants d’aquestes, es fan “respectar” igualment, perquè tothom se’n va d’un lloc on no hi pot estar, quan ve el bidell, o tothom paga trinco-trinco quan va a buscar la moto al mecànic.