AL FOSSAR DE LES MORERES … de El LLAMP.

Ara que ja he acabat el VICTUS, el joc de taula, i s’està venent a les botigues amb un cert èxit, parlaré d’una historieta que vaig fer al començament de la meva carrera, l’any 1986, quan tenia 21 anys.

Basat en un poema patriòtic de Frederic Soler i Hubert, àlies Pitarra, la historieta de Al Fossar de les Moreres, és una historieta d’un poema que es dibuixa sol i sense ganes. Vull dir que tot, en ell, està molt ben explicat i clar, i no has d’inventar res de guió, només d’atrezzo, perquè la descripció és totalment clara i entenedora, i et situa perfectament en el lloc on passa l’acció.

Tot i això, quan un comença en qualsevol feina on la creativitat és la que mana, sempre té ganes d’innovar i transgredir i més quan es suposa que la feina que fas és una feina d’autor feta a aquella edat.

Part del poema de Pitarra, hi falten les estrofes finals.

Però Al Fossar de les Moreres no va ser del tot una feina d’autor, va ser una feina d’encàrrec oferta a un autor perquè la desenvolupés, i amb una certa tutela per part dels qui l’encarregaven.

Article signat per una tal, Anna Bel·li, que per suposat era un personatge de ficció, en realitat el qui escrivia l’article amb aquest pseudònim feia un petit homenatge a Edgar Allan Poe, i al seu últim poema; Annabel Lee.

La versió que vaig fer d’aquest poema va ser totalment trencadora, i va ser tan trencadora, que molts sectors i tendències de la cultura catalana que “pecaven” de seriosos, crec que no m’ho han perdonat encara, i tampoc m’ho van perdonar en el seu temps quan va sortir publicada per primer i únic cop a El Llamp, no s’ho acabaven de creure, com era possible que s’hagués publicat aquella “aberració”?, es preguntaven.

Capçalera de la revista històrica El LLAMP, on hi vaig publicar varies vegades.

I estic segur, però vaja, estic molt, però que molt segur, que aquesta historieta va ser el desencadenant de que moltes editorials compromeses amb la cultura i la llengua catalanes preferissin altres autors molt més endavant en el temps, i a partir dels anys 1988, 1989 i 1990, per realitzar determinades il·lustracions, historietes etc. Però amb això no vull infravalorar als meus companys de professió, de cap manera, perquè ells són uns excel·lents professionals, el que si vull dir, és que si jo no hagués tocat la temàtica d’aquesta historieta, de la manera en que ho vaig fer, potser, i dic potser perquè en realitat no ho sé, algunes d’aquelles feines que no vaig ni tan sols olorar en el seu temps, les hauria fet jo abans que un altre, i crec sincerament que això és així de veritat, per moltes raons, que són un pèl llargues d’explicar, i que no sé si realment algun dia les explicaré.

Pàgina 08 de la historieta, com podeu veure l’erotisme és molt present en tota la historieta.

Procés de realització.

Per fer la historieta tenia que traslladar el text del poema a la historieta, i per fer això doncs me’l tenia que llegir, cosa que vaig fer, però llavors em va començar a arribar informació que m’entregava el Quim Auladell, de com volien que es fes l’àlbum, (aquesta era la tutela, direcció artística o feina de guionista) que no volien que es sabés que la feia una altra persona, i encara no sé realment perquè.

En aquest àlbum de historieta, va haver-hi una direcció artística, i un guió que no vaig fer jo, per això em revoltava una mica, doncs no es complia el que s’havia pactat, o sigui la meva autoria total sobre l’obra encarregada, i al damunt hi havia una direcció artística “clandestina”, per dir-la d’alguna manera, que no parava de suggerir temes a l’hora de resoldre les vinyetes i les pàgines.

Aquest fet em va decantar cap a la “transgressió”, mentre realitzava la historieta, i el resultat final va ser una historieta “Porno-patriotera”, per segons qui, i “naturalista”, per segons quin altra.

Els dibuixos els feia quasi bé directament a tinta, esbossava molt poc, per no dir res, tot el contrari que faig ara.

Pàgina 0, amb la famosa llanterna del port que actualment és un rellotge situat al port de Pescadors mmm!!! quines sardines i seitons més bons!!!!

La Direcció Artística, o direcció científica.

Sempre defensaré una direcció artística en segons quines il·lustracions, sobretot les que són de caire històric, científic o arqueològic, crec que n’hi ha d’haver, l’experiència em demostra que són necessàries, doncs és l’única manera que moltes vegades un arribi a entendre algunes coses de les que dibuixa o li encarreguen que dibuixi.

Però sempre s’han de marcar els límits en tot, i això és important, masses vegades el dibuixants i els il·lustradors en convertim en màquines de dibuixar només, i la nostra creativitat queda molt reduïda, però això pel que fa a la postura que s’hauria de tenir davant de la direcció artística.

Ara bé, en una il·lustració científica o arqueològica no hi pot haver espai al dubte, ni a la creativitat, ha de ser allò que es dibuixa, es sap i prou, no s’ha de dibuixar res més, solament la realitat.

Ara en canvi la direcció d’art d’una il·lustració de recreació històrica per exemple, només pot anar destinada a la part científica de la il·lustració mai a la part artística, i això hi ha molta gent que no ho te en compte, i és molt fàcil caure en aquest error, sobretot si no és té clar el que un fa, és molt fàcil de caure en l’error de ficar-se en la part artística d’una feina, cosa que em va passar amb tota una enciclopèdia, per exemple.

Ara en el còmic? per molt realista que sigui, hi ha d’haver espai a la creativitat, sobretot en la part narrativa i de composició.

I després està la publicitat, on el que diu el director d’art també va a missa, a menys que faci un braimstorming amb tu, que llavors vol dir que també compte amb la teva creativitat.

Article de Quim Auladell publicat a El Llamp.

On Treballava quan vaig fer la historieta?

Com que no em pagaven la pàgina sinó que anava a drets d’autor i a més no m’avançaven res a compte, vaig demanar un lloc on poder anar a dibuixar i que estigués tranquil. I em van deixar un pis al carrer de sombrerers, el pis era una monada, i si estava de conya, justament al davant de les finestres del meu estudi hi tenia uns vitralls de Santa Maria del Mar, i per aquella època l’any 1986, el Born encara tenia aquell sabor de barrio que ara ja no conserva.

Ha, ha, ha … Aquesta és la coberta.

L’estudi a poc a poc es va anar transformant en una casa, on hi feia de tot, i quan dic de tot, vull dir de tot i més.

I aquesta és la sota-coberta que vaig fer al Zap Estudi.

La coberta i la sota coberta les vaig fer al ZAP estudi, un estudi on abans hi havia estat el MAX, i que feia molt poc que ja no hi era, ja que recentment havia marxat cap a Mallorca a viure, recordo, que en la meva vida havia utilitzat les anilines, i aquelles cobertes van quedar molt pujades de to, i això que la gent del ZAP estudi, es van oferir a pintar-les ells, precisament per evitar aquest clàssic error d’aprenentatge.

Per mi, eren les primeres cobertes que anava a colorejar i no tenia gaire temps, ni per practicar una mica, perquè corrien molta pressa, i ells sabien que podien quedar diferents del que pretenia, i pensava jo en aquell moment, doncs era un aprenent, i no coneixia la magnitud de la matèria amb la que anava a treballar, i tenien tota la raó.

Pàgina 01 de la historieta.

Pàgina 04 de la Historieta.

Pàgina 09 de la historieta.

En fi, una aventureta més!!!!, però no us penseu que ho he explicat tot. Eh? … ¿i per què no va voler posar mai El LLAMP, Còmic per adults o alguna identificació d’aquest estil a la capçalera del quadern?.

I ja sabeu a qui hi heu d’enterrar al fossar, no?

Doncs això, ni un pas enrere!!!!

Salut!!!!