He anat a DEVIR a veure els jocs del VICTUS que ja han portat editats. Aquest moment màgic l’han sabut recollir les càmeres de DEVIR, que contents estaven els editors, en concret un, m’agrada veure’l així de content quan ha entès que la feina que li has fet està ben feta i que ho has posat TOT per fer-la. Així et guanyes el cel a la terra, i un animaló qualsevol menys que es mor a la protectora de Collserola, damunt d’horta, al costat de l’arrabassada.
Bromes fortes que no es fan perquè sí, apart … ha, ha, ha!!! … doncs com deia, he anat a DEVIR amb l’esperança de veure EL MEU joc, sí em permeteu, si més no, una part de la carcassa si que és meva, i l’esperança s’ha acomplert, l’he vist, l’he tocat, he sentit la cavalleria venint a tota llet cap a mi, he vist als soldats Borbònics fugint per potes, i he vist el Rec Comtal sense aigua.
Ràpidament trossejat damunt la taula, es desplega en un moment.
Tots estàvem contents, tot valia la pena, m’emocionava grapejar-lo, treure les seves peces i deixar-lo desmembrat damunt la taula, mare meva quanta feina que hem tingut el Jordi Roca i jo, però ha valgut la pena, ha quedat un joc de conya, us ho ben asseguro, així val la pena jugar.
Encara sento aquesta cavalleria passant a tot galop pel meu voltant, quina sensació d’ofegament.
Però les instruccions eren clares, … Dibuixar, Dibuixar i Dibuixar.
Perquè els ciments són fort, i per cert, també molt bonics.
Tot i cap a la caixa del joc.
La feina ben feta no té solament muralla, sinó que també té el Pla de Barcelona.
Recordeu que en aquest joc, resistir és guanyar!!!!
Apa!!!!, fins la propera gent de la RESISTÈNCIA!!!!
Salut.
bloc1714.wordpress.com 
Deixa un comentari