Ara fa un any del saló del còmic de Barcelona del 2014.

17 abr.

Cada cop que recordo l’any 2014 no puc deixar de pensar en que es van complir tres segles, es diu ràpid, de la caiguda davant l’absolutisme borbònic de l’heroica resistència a 14 mesos de setge, dels ciutadans de Barcelona i aliats d’arreu del món.

El 1714, al caure Barcelona, de retruc i en conseqüència cauen tots els Països Catalans i tot el regne d’Aragó, amb lleugeres, valentes i honorables diferències de temps. Cauen com un territori a tots nivells diferenciat de la resta de la unió de regnes de les Espanyes d’aquell temps.

Per aquesta raó, al saló del còmic d’aquell mateix any 2014, s’hi va incloure una exposició que anava sobre la guerra, doncs al mateix temps que es commemorava a tota Catalunya el tricentenari de la caiguda de Barcelona en la guerra de successió espanyola, també va coincidir que aquell mateix any a nivell mundial, es commemorava el setanta-cinquè aniversari del començament de la segona guerra mundial.

Saló del còmic del 2014, estic davant d'un plafó de l'exposició dedicada a la guerra de successió, on hi tinc fins a 24 originals exposats. En aquesta foto en concret estic davant una il·lustració meva passada a net on es pot apreciar amb tota mena de detall la resistència del conseller en cap Rafael de Casanova i la milícia de la Coronela que comandava en aquell moment al baluard de Sant Pere.

Saló del còmic del 2014, estic davant d’un plafó de l’exposició dedicada a la guerra de successió, on hi tinc fins a 24 originals exposats. En aquesta foto en concret, estic davant una il·lustració meva passada a net on es pot apreciar amb tota mena de detall, la resistència del conseller en cap Rafael de Casanova i la milícia de la Coronela que comandava en aquell moment, al baluard de Sant Pere.

L’exposició sobre la guerra, estava dividida en diferents parts, i una d’aquestes parts estava destinada a la guerra de successió, i en aquesta part, el saló del còmic de Barcelona, va decidir inclourem com a autor destacat, cosa que em va sorprendre gratament.

En uns altres plafons de  l'exposició on hi tenia  originals meus al saló del còmic de la fira de Montjuïc.

En uns altres plafons de l’exposició on hi tenia originals meus al saló del còmic de la fira de Montjuïc.

També es van fer diferents panells informatius amb il·lustracions del Oriol Garcia-Quera, distribuïts pels llocs més emblemàtics i on va haver-hi més resistència de la ciutat, en aquell 11 de setembre gloriós i per fi commemorat obertament per les institucions autonòmiques i de govern, i per tota la ciutadania que ha volgut participar dels actes commemoratius, amb un impressionant centre cultural al Bornet, com a epicentre d’aquestes intenses activitats commemoratives.

En un altre plafó de l'exposició.

En un altre plafó de l’exposició.

Ha estat la primera vegada a la meva vida que exposo al Saló del Còmic de Barcelona, i la veritat és que ho vaig assaborir tant com vaig poder i em van deixar les meves emocions.

Els ponents de la xerrada CÒMICS EN GUERRA, d'esquerra a dreta; Cels Piñol, Vicent Sanchis, jo mateix,  el Oriol Garcia-Quera i el Mariano de la Torre ... i també the Shadow!!!! :-)

Els ponents de la xerrada CÒMICS EN GUERRA, d’esquerra a dreta; Cels Piñol, Vicent Sanchis, jo mateix, el Oriol Garcia-Quera i el Mariano de la Torre … Ah!!! i també va venir the Shadow!!!! 🙂

També vaig participar en una xerrada com a ponent o membre de la mesa, la xerrada anava sobre com havíem realitzat les nostres diferents feines, i es deia “Còmics en guerra”, però quan em va tocar a mi, la cosa va anar més enllà i en Vicent Sanchis, persona que em despertava i em desperta certes simpaties, doncs només el conec per veure’l a la tele i de llegir alguns dels seus articles d’opinió, va fer com una revisió una mica esbiaixada de la realitat de la meva trajectòria professional, ja que només va treure algunes coses de les feines que he realitzat fins llavors i la veritat és que no m’esperava un judici amb un jutge gens imparcial el primer cop que tinc oportunitat de participar en una xerrada d’aquell tipus, però tot i això que m’ho vaig prendre amb més sentit de l’humor que antipatia, la xerrada va anar prou bé, malgrat als nervis que vaig passar per falta de costum.

Un altre moment de la xerrada.

Un altre moment de la xerrada.

En acabar, ens varen fer unes fotos commemoratives de la xerrada.

Passat un any, només puc dir que aquell fet va ser totalment extraordinari en la meva trajectòria professional, i que de moment no s’ha tornat a repetir, com ja m’esperava i pressuposava.

I de moment res més.

Fins un altre!!!!

Salut.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: