Alguns de vosaltres pensareu en el pitjor dels casos que en un joc de cartes el dissenyador quasi bé no fa res, o si sou pro-dissenyadors pensareu que l’il·lustrador és un paio que només fa el que li diuen els dissenyadors, però heu de saber que si penseu això, és perquè en el fons no considereu aquestes feines com el que són realment, treballs tant dignes com ara ho poden ser els de bidell a una universitat, o els de mecànic de motos en els baixos de qualsevol carrer del món, i he escollit aquestes dues feines, per comparar i posar dos exemples de treballs que també poden ser “dubtosos” de ser-ho, sobretot sí s’ha rebut un suposat mal tanto per part d’algun dels treballadors d’aquestes dues feines, però que tot i les mostres “d’odi” contingut i desproporcionat que conseqüentment ve després d’haver rebut, i que tenen alguns dels accidentats col·lateralment en l’exercici de les funcions dels professionals en “funcions”, els representants d’aquestes, es fan “respectar” igualment, perquè tothom se’n va d’un lloc on no hi pot estar, quan ve el bidell, o tothom paga trinco-trinco quan va a buscar la moto al mecànic.
Però bé, com bé va dir un company d’EGB, “tothom és lliure de pensar el que vulgui”, i no sempre les coses són tant extremes, i quan es treballa en equip, mai passa això que es diu per desqualificar, ni per definició passa això, ni encara que el dissenyador sigui el Director d’Art, com va ser el cas d’aquest joc de cartes.
En Jordi Roca, excel·lent Director d’Art i dissenyador, tenia clar cap a on volia anar, tenia clara la imatge que volia donar al joc, i també tenia clar els espais on havia de cedir protagonisme a les il·lustracions perquè aquestes fessin la seva funció, i aquest protagonisme de les il·lustracions l’havia d’aprofitar, i havia de passar pel fet de que em poses a treballar amb la meva feina, i fes la part que em tocava, ell, quan arribés el moment, el seu moment, ja s’adaptaria als resultats de les il·lustracions.
Quan vaig posar-me amb la feina ja havíem fet uns quants Brainstormings i tenia molt clar cap a on anar, era molt senzill, “estàvem en guerra i s’havia de notar, expressions desencaixades i extremes, falta de higiene, mirades perdudes, por, dubtes, passions de tot tipus, valentia, agressivitat, violència”, però clar al ser només busts per una qüestió de pressupost, no era fàcil, solament es podia fer extremant molt l’expressivitat.
I aquí teniu el resultat de l’encaix de les nostres dues feines, espero que us agradin els resultats.
DEVIR, sempre es va mostrar molt oberta a les opinions que sobre el tema d’aquest joc teniem el dissenyador i Director d’Art, i jo mateix, mai va imposar cap tractament ni manera de fer, i un cop va tenir tota la informació que li calia per prendre les decissions més encertades al respecte, va decidir tirar endavant la realització del joc.
El revers o dors de les cartes:
Dors de les cartes de Protagonistes. D’aquestes cartes n’hi ha cinc, i totes elles porten aquest dors.
Revers de les cartes de Personatges, d’aquestes cartes hi ha quaranta-tres i totes porten aquest revers.
Part visible pels jugadors contraris o dors de les Cartes de Joc del VICTUS. D’aquestes cartes n’hi ha cent vuit.
Les Il·lustracions de les cartes:
Un exemple de les 5 cartes de Protagonistes, la del Martí Zuviría.
Un exemple de les 43 Cartes de Personatges. Aquesta és la del Josep Mateu.
Un altre exemple de les 43 cartes de Personatges, la del Rafael de Casanova.
De les 108 cartes del joc, hi ha 6 imatges dels llocs on va haver-hi més resistència, aquí tenim la del Baluard de Sant Pere, representat per la Bandera de Santa Eulàlia i el Conseller en Cap del moment.
Aquesta correspon a la Travessera.
La del Baluard de Santa Clara.
I la d’un Túnel amb Explosius.
I per últim també s’hi van afegir unes 4 cartes de publicitat de l’empresa, aquesta és la del ENIGMÀRIUS.
Salut i aquest cop no dubteu de que GUANYAREM!!!!
bloc1714.wordpress.com 
Deixa un comentari