Alguns pensareu que estic utilitzant aquest bloc per parlar d’assumptes que no tenen res a veure amb el 1714, però us equivoqueu, perquè tinc una primícia que anunciar-vos al respecte, però això serà una mica més abaix.
Ara us vull parlar d’una novetat editorial, editada per TABARCA NARRATIVA, us vull parlar de Maurici Belmonte i Monar del que ha escrit i també d’ALISON I L’ENIGMA DE L’AMOR, la seva última novel.la.
En Maurici Belmonte és mestre, o sigui que es dedica professionalment a l’educació, i això ho fa des dels anys vuitanta.
Des de que el conec que ja fa uns 20 anys, es dedica a escriure quan pot i dins d’aquest temps, quan vol, o sigui que l’escriptura sempre ha estat present en la seva vida com un exercici de superació i d’expressió dels pensaments, de les vivències i dels aprenentatges.
Ha estat guardonat per la novel·la El vol de les papallones amb el premi Soler i Estruch de narrativa curta en la cinquantaquatrena edició del Certament Literari Castellum Ripae de l’any 2009 de Castelló de la Ribera.
I seves són les següents novel·les:
Conta’m Zeinabú, El Vol de les Papallones, Guadà, Corre Tango Bob, Corre!, Bes de Xocolata i la recent editada, ALISON I L’ENIGMA DE L’AMOR i pot ser alguna més que ara mateix no recordo, si voleu algunes d’elles les podeu comprar als lloc que surten a aquí anunciats.
No us puc anunciar ni fer una introducció sobre el tema del llibre que recentment ha editat, però tenint en compte que m’he llegit altres llibres d’ell, posaria la mà al foc sense dubtar un sol moment, que aquest serà molt entretingut i sense cap espai per a l’avorriment.
I ja per últim, la primícia, … doncs la primícia és que el Maurici Belmonte Monar serà el guionista de la Historieta Gràfica que estem preparant conjuntament, i que aquest en Maurici, ja m’ha fet 5 pàgines de guió, que de moment i encara, no he pogut dibuixar doncs no he trobat el temps per fer-ho, vaja, que és culpa meva.
Esteu a l’aguait perquè aniré fent entrades parlant d’aquest tema, que de fet és per aquesta raó que es va crear aquest bloc.
Salut i Visca la Terra!!!!
Xe, David!! És un honor i un regal impagable la teua consideració. Jo també et duc al cor des de fa més de 20 anys (que t’has quedat curt!!)
Ha, ha, ha Maurici, … i tant que sí!!!! … m’ho crec, m’ho crec!!!!, …. encara recordo aquell dia que em vas dur a l’ambulància!!!! Ha, ha, ha … 🙂
Tens raó ja fa quasi 30 anys que ens coneixem!!!! … Que ja no tinc 40, ha, ha, ha!!!!
Maurici!! Potser no hem recordes, però per a mi cal dir que sempre seràs un referent en l’ensenyança que he pogut rebre en la meva vida!!! Fa temps que busque la manera de contactar amb tú!!! Va ser ja fa molts anys a la població de Fontanars dels Alforins…
En aquella época no en vola saber res dels llibres, i qui anava a dir-me que a dia d’avui hem voría cursant un grau d’educació social a la UNED!!!
Et deixe la meva direcció de correu electrònic per a que si no es molèstia contactes amb mi!!! Un abraç i mil gràcies per la paciència depositada en mi al llarg de tant de temps!!!!
Salut Roberto. T’he enviat un correu electrònic a l’adreça que em va passar el meu amic David. Si no t’hi arriba, torna-li a passar l’adreça