2014. L’any del Tricentenari.

31 des.

Bon Solstici Nois

Aquest any que comença, el 2014, es commemora un tricentenari que ningú voldria recordar, tenint en compte el trist desenllaç amb què finalitzen els fets, ara ja, històrics.

Els fets que es commemoren són la finalització del setge borbònic a la ciutat de Barcelona l’any 1714, concretament l’11 de setembre del 1714.

La finalització d’aquest setge no va ser gens positiu per Barcelona, tampoc per Catalunya, ni per tota la resta de la Corona d’Aragó, partidaria, com sabeu, de l’Arxiduc Carles d’Àustria.

La Valenta resistència dels ciutadans de Barcelona, vinguts de tot arreu del món, no es va commemorar com es mereixia, la caiguda de la ciutat a mans dels borbons, va ofegar qualsevol homenatge que se’ls hi pogués fer.

Amb la victòria de Felip V, els borbònics esbotzen la porta, per imposar, amb la seva entrada, el règim absolutista que hi havia al seu darrera.

Els borbònics implanten els decrets de Nova Planta, divinitzant la figura i el poder de Felip V i de pas, de tota la seva parentela, amb un sistema polític uniforme basat en les secretaries d’Estat, a gairebé tots els seus dominis territorials, només en quedaren exclosos els territoris de Navarra, Vascongades i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra, els anomenats drets històrics. 

A partir de la caiguda de Barcelona, i després de caure també Mallorca, l’absolutisme, a més dels territoris que ja formaven part de la Corona de Castella, afegeix, després de la derrota militar, tots els territoris que formaven part de la Corona d’Aragó. El seu, resulta ser un Règim executiu i jeràrquic, que fonamenta el seu funcionament a la reial voluntat del monarca com a única i exclusiva font de tota la sobirania.

L’absolutisme, substitueix per eliminació, extinció o extermini del règim polisidonial anteriorexistent fins llavors a la Monarquia Espanyola, aquest règim format durant el regnat de la Casa d’Àustria (segles XVI i XVII) es basava en consells deliberatius i col·legiats, i bàsicament el seu mecanisme de funcionament era, l’elevació d’una consulta al monarca, que aquests resolia, segons el seu parer.

Tot aquest conjunt de lleis, tant les que atorguen privilegis, com les que deroguen drets pren el nom genèric de decrets de Nova Planta, aquest nom s’utilitza a partir d’uns Reials Decrets específics que establien una Nova Planta o nova estructura, a les institucions constitucionals anteriors a la guerra, perquè aquestes fossin reduïdes com a instruments per a implantar l’absolutisme.

La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments.

Als estats de la Corona d’Aragó la Nova Planta de les Reials Audiències posà a aquestes institucions judicials sota l’autoritat dels Capitans Generals de l’Exèrcit, de manera que aquestes esdevingueren les institucions d’administració territorial borbòniques a través de les quals s’executava la reial voluntat del monarca amb residència oficial a Madrid.

Al mateix temps a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el Dret Civil Propi, amb l’excepció feta a València, on s’instaurà el Dret Civil Castellà.

Els Decrets de Nova Planta dels borbònics, invocaven el dret a conquesta, acusant als conquerits de rebel·lió, i amb la voluntat d’imposar als seus nous estats, les lleis de Castella, van derogar i aboliren, els privilegis nobiliaris, els Furs locals, les Constitucions, i les institucions d’autogovern que vetllaven pel seu bon funcionament i acompliment, de tots els estats de la Corona d’Aragó.

Respectades per la Casa d’Àustria, totes les formes d’Autogovern, Constitucions, Furs, etca tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, en aquell temps sota domini anglès, se’n va escapar temporalment). Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

La primera reivindicació dels antics estats de la Corona d’Aragó denunciant el règim absolutista que hi havia darrera de la Nova Planta fou el Memorial de Greuges anomenat Representació (1760).

Els Decrets de Nova Planta que implantaren l’absolutisme a la monarquia espanyola quedaren derogats quan es col·lapsà l’Antic règim absolutista i es posà fi definitivament a la Monarquia AbsolutaBorbònica (1833) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el Regne Constitucional d’Espanya; la derogació i eliminació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la Constitució Espanyola de 1837.

Si des de l’edat mitjana i la modernitat històrica, la sobirania, havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les Corts, i després del 1714, amb els Decrets de Nova Planta, el monarca s’havia apoderat absolutament de la sobirania, al llarg de tot un segle, amb la Constitució Espanyola de 1837, la sobirania retornava final i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d’aleshores el principi de la sobirania nacional.

Tot i així, l’establiment d’un estat liberal no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres estats de la Corona d’Aragó, sinó que consagraren el Regne constitucional d’Espanya com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l’antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la Nació Espanyola.

Durant tot el segle XX, s’assajaren diversos mètodes de descentralització administrativa com ara la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat Republicana, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia , que es va consolidar l’actual sistema espanyol de descentralització político-administrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la sobirania emana d’una única i uniforme Nació Espanyola ja des del 1812, ratificada el 1837, i actualment vigent des del 1978, excepció feta dels territoris amb drets històrics.

Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles, i la sobirania retornà al poble després d’un segle de règim absolutista, els estats de la Corona d’Aragó mai no han recuperat la seva pròpia sobirania que els fou llevada entre els anys, 1707 i el 1714, per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat mai el seu màxim exponent que emanava d’aquesta sobirania.

Espero que aquest any celebrem el referèndum pel Dret a l’Autodeterminació, pel Dret a Decidir, és un dret que està protegit per la comunitat internacional, com a dret humà, menys per l’Estat Espanyol, i quatre o cinc estats mundials més, amb problemes territorials.

l’Estat Espanyol ha d’entendre que si ell estigués en una situació com la nostra, segur que també reclamaria aquest dret.

Hem d’acceptar els fets, no tenir por. La realitat sempre és dura i difícil, i en tot cas, després de que es faci la consulta, hem d’acceptar qualsevol realitat que es produeixi, això ens permetrà veure realment aquella realitat, que fins aquell moment, només intuíem i per descomptat, no volíem veure.

Si i Si

Salut!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: