El Tractat de Rijswick.

27 oct.
 

 El mariscal de França, el duc Louis François de Boufflers i comte de Cagni va substituir al rei Lluís XIV, quan aquest el va nomenar representant de França, en les negociacions previes als acords del tractat de Rijswick. Segons explica Francesc de Castellví i Obando, en les seves “Narraciones Históricas desde el año 1700 al año 1725”, els partidaris de la causa borbònica admiraven tant les gestes inicials de la seva carrera militar, que per aquesta raó es van guanyar el malnom de botiflers dins del bàndol austriacista, sent botiflers una derivació de Boufflers.

El mariscal de França, el duc Louis François de Boufflers i comte de Cagni va substituir al rei Lluís XIV, quan aquest el va nomenar representant de França, en les negociacions previes als acords del tractat de Rijswick. Segons explica Francesc de Castellví i Obando, en les seves “Narraciones Históricas desde el año 1700 al año 1725”, els partidaris de la causa borbònica admiraven tant les gestes inicials de la carrera militar del duc de Boufflers, que per aquesta raó es van guanyar el malnom de botiflers dins del bàndol austriacista, sent botiflers una derivació de Boufflers.
Amb la signatura d’aquest tractat, França amenaça amb dos aspirants a la corona dels regnes d’Espanya, i d’aquesta forma pretén tenir la possibilitat d’accedir a les negociacions territorials que hi hauran entre els aspirants a la mateixa.
Lluís XIV sap de l’existència del testament de Felip IV que impedeix l’accés a la corona de qualsevol Borbó, sap que no té cap possibilitat, però també sap que els espanyols prefereixen tenir a una França contenta i en pau que no tenir-la emprenyada i en guerra, en realitat el que pretén Lluís XIV amb els seus dos aspirants, és treure profit d’una situació que li és favorable.
El 10 d’Agost del 1697 i després d’un setge de dos mesos a la ciutat de Barcelona, aquesta capitulava per ordre del desconcertat virrei de Catalunya. Els Barcelonins i els Catalans estaven acostumats a setges d’aquest tipus, s’organitzen espontàniament com una màquina greixada i no entenen la capitulació a què els sotmet el virrei, això provoca que enmig d’aquesta hi hagin grans protestes per part de la població.
Al capitular Barcelona, el Mariscal Vendôme té la porta oberta a la resta d’Espanya, però Lluís XIV es mostra conciliador i accessible a les propostes de pau que li ofereixen els espanyols, França té la victòria al seu favor, però en canvi al contrari del que es podia esperar, Lluís XIV i el seu exèrcit, comandat pel Marsical Vendôme, es repleguen a les fronteres establertes amb 19 anys d’anterioritat pel tractat de Nimega.
I així és com s’arriba al dia de la signatura del tractat, també conegut com la Pau de Rijswick, que es signa el 20 de setembre de l’any 1697 entre França i la Gran Aliança (Anglaterra, els Regnes d’Espanya, el Sacre Imperi Romà-Germànic i les Províncies Unides) en aquesta mateixa ciutat, Rijswick.
Rijswick (Rijswijk) és una ciutat de les Províncies Unides (en l’actualitat Holanda o Països Baixos) que es troba a mig camí d’ambdues prefectures, la Francesa de L’Haia i la de la Gran Aliança a Delft. Durant les primeres setmanes de les negociacions del tractat, començades el mes de maig del 1697, no s’arriba a cap acord, per aquesta raó, el mes d’agost d’aquell mateix any Guillem III d’Anglaterra i Lluís XIV de França designen uns representants, el comte de Portland William Benthink, i el Mariscal Boufflers, que aconsegueixen arribar a l’elaboració dels termes d’un possible acord, rebutjat per l’Emperador Leopold I i també pel rei Carles II, encara que per aquest últim només va ser inicialment, perquè després va cedir a les prerrogatives dels seus aliats.
El 30 d’octubre es signa un segon tractat entre el Sacre-Imperi i França.
La base d’aquest tractat és la restauració de totes les ciutats, districtes i territoris capturats després de la pau de Nimega l’any 1678:
França lliura Friburg, Breisach i Philippsburg al Sacre Imperi Romà-germànic, el ducat de Lorena va ser restaurat a Leopold Joseph fill del duc de Lorena, Carles IV, però conserva Estrasburg, Lluís XIV accepta i reconeix a Guillem III com a rei d’Anglaterra, i promet no donar més ajudes a Jacob II, cedeix l’electorat de Colònia i a la reclamació de la Renània-Palatinat, a canvi obté la part occidental de l’illa de Santo Domingo (l’actual Haití), Pondicherry de les Províncies Unides per la quantitat de 16000 pagodes i també Nova Escòcia.
Les Províncies Unides conserven algunes de les fortaleses dels Països Baixos espanyols, amb Namur i Leper incloses.
Espanya recupera Catalunya i les fortaleses de Mons, Luxemburg i Kortrijk.
Lluís XIV pensa en el decadent imperi espanyol i en l’oportunitat de sostreure-li territoris i també en fer negocis al presentar els seus dos candidats a la corona dels regnes d’Espanya, inicialment no pensava en res més que lucrar-se, el que va venir després va ser fruit de la seva tenacitat i sobretot de la dels seus auxiliars, com ara la de l’habilíssim diplomàtic, l’ambaixador, marquès de Beuvron i duc d’Harcourt que s’instal.lava a Madrid pel febrer de l’any 1698, però també gràcies a l’arquebisbe d’Embrun, al bisbe de Béziers, al marquès de Villars, al comte de la Vauguyon, al marquès de Feuquières, al comte de Rebenac, i altres eclesiàstics i militars que pertanyien a la noblesa, que es varen moure dins la cort de la capital Madrilenya i que varen voler saber tot el que passava al govern i als diferents regnes, és a dir, saber com es trobaven les personalitats rellevants de la cort i de l’administració, quin era el seu estat d’ànim, quina era la predisposició dels cortesans i dels ciutadans en general vers Lluís XIV, França i sobretot vers les notícies que venien de França.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: