Carles II;Morir Sense Successió.

2 jul.

Carles II estirat al llit signa la seva herència mentre l’abraça el cardenal Portocarrero que aparta amb el seu braç a la seva muller i consort Marianna de Neuberg i al seu inseparable marquès de Leganés, sota l’atenta mirada del duc Felip d’Anjou en primer plànol, mentrestant al fons el seu avi el rei Lluís XIV de França i el germà d’aquest, el duc Felip d’Orleans s’ho miren atentament. També hi són presents, al fons, però aquest cop a la part esquerra, l’arxiduc Carles d’Àustria i els Catalans que són interceptats per l’exèrcit Francès.

Carles II d’Espanya, és a punt de morir sense descendència i això comporta buscar un nou successor.

Maria Teresa d’Àustria, germana de Carles II i filla de Felip IV d’Espanya i d’Isabel de França, es va casar amb el seu cosí el rei Lluís XIV de França i per tant va renunciar als seus drets successoris espanyols.

Així que per trobar un nou rei successor cal buscar-lo entre els seus parents més propers, però resulta que no en te cap d’espanyol, Carles II és l’últim dels Habsburgs Austríacs d’Espanya.

La solució al problema de la successió ha de venir de fora amb la coronació d’un príncep estranger que no sigui el primogènit i sigui familiarment proper.

Els possibles candidats realment en són dos:

– El fill de l’emperador Leopold I, Carles, arxiducd’Àustria.

– El fill de l’elector Maximilià Manuel de Baviera i net de l’emperador, Josep Ferran.

I això és així perquè existeix el testament de Felip IV d’Espanya que diu el Següent:

Por la ley firme, perpetua e irrevocable privamos de la sucesión de estos reinos y corona a la casa de Borbón.

I també perquè Espanya es trobava en guerra contra França i des de 1640 tenia una contínua hostil i creixent enemistat amb els Borbons, de fet, eren enemics.

L’arxiduc Carles era el candidat més ferm per raons històriques i dinàstiques, a més Marianna de Neuberg, la reina i muller de Carles II, era la tia de l’arxiduc Carles i cunyada de l’emperador Leopold I i conjuntament amb el marquès de Leganés s’organitzaven amb l’ambaixador imperial a Madrid, per si fos poc, l’arxiduc Carles tenia 2000 alemanys lluitant al front de Catalunya contra França i a favor d’Espanya, l’arxiduc Carles representava prendre partit, posicionar-se, implicar-se.

Josep Ferran de Baviera representava la neutralitat, ni França ni l’Imperi, i significava una mica d’oxigen per una desgastada, castigada i esmicolada Espanya, Josep Ferran representava al seny.

Josep Ferran semblava la candidatura més favorable tant pel rei com pel consell d’Estat.

El 20 de setembre del 1697 contràriament al que semblava, doncs França podia haver aixafat Espanya amb una victòria humiliant, es signa la Pau de Rijswick i França es replega a les fronteres establertes pel tractat de Nimega.

Lluís XIV presenta els seus dos candidats a la successió de la corona dels Regnes d’Espanya:

– El net de Lluís XIV de França Felip, duc d’Anjou.

– El germà de l mateix Lluís, Felip, duc d’Orleans.

Intel.ligent maniobra estratègica de Lluís XIV, que juga amb el complexe d’inferioritat del qui es sap vençut dels espanyols, i passa de ser considerat un enemic a ser un prestigiós i poderós aliat amb dues possibles candidatures a la corona, tot i l’existència del testament de Felip IV.

Lluís XIV i França, realment no creien que Carles II designés a un representant Borbònic com a successor seu, però volien treure el màxim profit de la situació, així que sota l’amenaça de la candidatura de Felip d’Anjou, el principal candidat Francès, França anava guanyant territoris per així consolar-se i oblidar-se de les seves pretensions a la corona espanyola, el marquès d’Harcourt enviat per Lluís XIV com ambaixador a Madrid el febrer del 1698, va ser el responsable de les negociacions de la candidatura.

A França ja li estava bé la candidatura de Josep Ferran de Baviera, de fet el que no volia era veure com a rei a ningú de l’Imperi, a canvi d’algunes cessions territorials. Holanda i la Gran Bretanya, també hi estaven d’acord i així es va fer a l’Haia un tractat on s’explicava el repartiment territorial.

El novembre del 1698, Carles II feia testament a favor de Josep Ferran de Baviera.

El 8 de febrer del 1699 mor Josep Ferran de Baviera i el tractat de l’Haia es trencava.

El conflicte semblava inevitable fos quin fos el candidat escollit.

Un bon raonament dels ministres espanyols sobre les dues candidatures enfrontades feia previsible l’elecció de França i el seu candidat com a successor de Carles II, comparativament no hi havia color, França a ulls dels espanyols de l’època, representava la modernitat i a més era una potència pròxima, però aquest raonament no comptava que a la Gran Bretanya, això no li semblaria bé.

França escèptica sobre les possibilitats de Felip d’Anjou, malgrat a les excel.lents informacions que rebia del Marquès d’Harcourt, negociava, arbitrat pels Britànics, un nou tractat de repartiment amb l’Imperi, el 25 de Maig del 1700 es firma el tractat.

Pel Juny surt una carta de Carles II al Papa Innocent XII demanant consell sobre l’elecció del futur successor, el Papa sabedor de l’opinió més generalitzada del consell d’Estat espanyol, aconsella escollir a Felip d’Anjou.

Un suposat exercit de 60000 homes és ofert per l’ambaixador austríac a Madrid, per així protegir els territoris espanyols d’Itàlia.

Carles II es posa pitjor, i l’emperador Leopold I denuncia els tractats de repartiment i proclama que el no figurar com a possibles hereus en el testament forçós de Carles II serà considerat com un acte de provocació, per així iniciar una guerra.

Lluís XIV declara que es reserva el dret d’impedir l’entrada de forces Imperials en territori espanyol, a França se li comunica que Espanya no ha donat permís perquè passin forces estrangeres per territori espanyol.

El 2 d’Octubre Felip d’Anjou es designat successor per Carles II, un pèl forçat per l’oportunisme del cardenal Portocarrero, en segon lloc del testament apareix Carles, duc de Berry i en tercer lloc l’arxiduc Carles, 27 dies més tard, el cardenal Portocarrero és nomenat com a regent.

L’1 de Novembre de l’any 1700, mor Carles II.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: