LA CORONELA de Barcelona.

 Milícia Cívica amb vincles Gremials.

Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.

La Coronela neix , creix, s’organitza internament com una Milícia Civil, i arriba a la seva plena militarització durant tot el que dura el conflicte militar i polític de la Guerra de Successió Espanyola, des de l’any 1705 fins a l’any 1714.

La Població Humana de Catalunya a Inicis del s. XVIII.

Família pagesa Catalana a punt de sopar. Començaments del s. XVIII.

Bibliografia.

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682-Viena, 1757). Any 1727, són 2/4 de 10 de la nit, d’un dissabte extremadament calurós del més de Juliol, i per ser Àustria en plena Petita Edat de Gel, en Francesc escriu les seves Narraciones Historicas, aquest cop des de l’estudi d’un amic seu, als afores de Viena. A l’estudi, que té vistes al Danubi i a la campinya Austríaca, per un moment, en Francesc s’ha quedat en blanc, i mentre rumia com continuarà, decideix fer una pipa i prendre un glop de Vi.

El Tractat de Rijswick.

 

 

El mariscal de França, el duc Louis François de Boufflers i comte de Cagni va substituir al rei Lluís XIV, quan aquest el va nomenar representant de França, en les negociacions previes als acords del tractat de Rijswick. Segons explica Francesc de Castellví i Obando, en les seves “Narraciones Históricas desde el año 1700 al año 1725”, els partidaris de la causa borbònica admiraven tant les gestes inicials de la carrera militar del duc de Boufflers, que per aquesta raó es van guanyar el malnom de botiflers dins del bàndol austriacista, sent botiflers una derivació de Boufflers.

El Testament de Felip IV.

 

Felip IV recorda el malson de l’escissió del regne Portuguès i el seu passat amb el conde duque com a conseller, que quasi el porta a la total ruptura de l’unió entre tots els regnes d’Espanya i també per un moment veu el futur. Veu un futur que no té més camins ni podrà evitar que es faci realitat, malgrat el seu testament, veu a la seva neboda com una regent al servei dels deliris del jesuïta Neidhard, el seu conseller, i per últim veu al seu fill Carles II com a últim rei dels Àustries i no pot evitar plorar, amb un plor descoratjador ple d’amargor i d’impotència.

Carles II;Morir Sense Successió.

Carles II estirat al llit signa la seva herència mentre l’abraça el cardenal Portocarrero que aparta amb el seu braç a la seva muller i consort Marianna de Neuberg i al seu inseparable marquès de Leganés, sota l’atenta mirada del duc Felip d’Anjou en primer plànol, mentrestant al fons el seu avi el rei Lluís XIV de França i el germà d’aquest, el duc Felip d’Orleans s’ho miren atentament. També hi són presents, al fons, però aquest cop a la part esquerra, l’arxiduc Carles d’Àustria i els Catalans que són interceptats per l’exèrcit Francès.